La trobada de líders mundials per a la lluita contra la fam i la pobresa, que tingué lloc a Nova York el 20 de febrer de 2004, entre d’altres qüestions, reclamaven lluitar per eradicar els paradisos fiscals, abaratir el cost de les transferències dels emigrants, establir una targeta de crèdit vinculada amb donacions dels usuaris per lluitar contra la fam i la pobresa, i incrementar les inversions en fons ètics. Totes aquestes mesures i moltes més encara no han tengut una resposta adequada per part del Govern Espanyol i la Unió Europea.
La presència dels centres de decisió fora del control democràtic dels estats, de centres de blanqueig internacional de capitals, evasió fiscal, etc. és un dels elements més característic de l’actual capitalisme financer i, probablement, el millor exemple dels riscs als quals ens condueix la subordinació de l’economia productiva a la financera, una preeminència de les finances sobre l’economia que suposa una disminució del control democràtic a les nostres societats.
Una acció política compromesa amb la justícia i la igualtat ha d’impedir que Europa sigui només una zona de lliure canvi i vetllar perquè es construeixi veritablement un poder comunitari políticament responsable amb els ciutadans, uns governs que no afavoreixin l'espoli internacional. Per això, en primer lloc, una política responsable en aquest àmbit no pot seguir dissenyant-se per a l’interior d’un estat, sinó que ha de contemplar l’horitzó en què aquest estat actua avui en dia, és a dir: les insuficiències de la UE i de les organitzacions intergovernamentals d’abast global. Les decisions dels Consells i de la Comissió Europea no poden acceptar-se com a decisions tècniques que els governs dels estats han de desenvolupar, no volem que Brussel·les segueixi essent una excusa per a l’aplicació de polítiques neoliberals imposades pels lobbies econòmics i financers.
Fer front seriosament als paradisos fiscals és una de les maneres més efectives per abordar la lluita contra el blanqueig de capitals, contra l’evasió fiscal, contra els abusos del sistema financer i contra l’opacitat de les grans operacions financeres, que impedeix conèixer els veritables interessos en joc. Totes elles qüestions polítiques de primer ordre. Una política governamental responsable i solvent davant els paradisos fiscals no pot limitar-se a propostes tècniques de reformes tributàries, ni de mera organització judicial i policíaca, encara que també les inclogui, sinó que ha d’abordar les causes profundes que han generat el descontrol actual dels moviments financers transnacionals.
Hem de combatre de forma decidida l’activitat desenvolupada pels mal anomenats paradisos fiscals, que, com centres financers extraterritorials àmpliament utilitzats pels mercats financers globalitzats, provoquen fortes disminucions en la recaptació fiscal de tots els països, però sobretot dels del Sud, on les reduccions d’ingressos per fugides de capitals s’estimen en més de 50 mil milions de dòlars anuals.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada