Contra les mesures del Govern Zapartero

Davant les mesures de dubtós perfil social que el Govern espanyol aprovarà en el Consell de Ministres del pròxim divendres 21 de maig, els/as treballadors/as de tota classe que patirem els retalls els nostres drets laborals, volem recordar una sèrie de conseqüències que les fan dubtoses:

- cap de les mesures imposades pel govern espanyol van encaminades a la creació  directa d'ocupació ni a la millora de les condicions laborals dels treballadors/es;  

- la reducció  en l'oferta d'ocupació pública no obeeix a cap objectiu de convergència europea, ja que el percentatge d'ocupació pública en l'Estat espanyol és del 9,5%, tan sols superior al d'Àustria, Itàlia i Portugal, i molt per sota del 21% de Suècia;  

- la disminució d'un 5% aquest any, i la posterior congelació, del sou dels funcionaris incompleix unilateralment l'Acord per a la Funció Pública 2010-2012, signat pel govern i els sindicats UGT, CCOO i CSI-CSIF que contempla una pujada salarial del 0,3% i el manteniment del poder adquisitiu en 2012;  

- la congelació  de les pensions contributives (suspensió per a 2011 de la revalorització de les pensions) incompleix els acords del Pacte de Toledo, que obliguen al Govern a prendre qualsevol tipus de mesura sobre les mateixes mitjançant consens;  

- l'eliminació  de la retroactivitat en les prestacions derivades de la dita Llei de Dependència representa una important pèrdua de drets, afecta al marge de gestió de les pròpies comunitats autònomes i és un increïble atac a les persones en situacions més precàries;

- l'eliminació  d'algunes prestacions com el denominat 'xec bebé' no té en compte el nivell de renda dels/as beneficiaris/es, al que cal unir la ja pròxima pujada de l'IVA que també afectarà a totes els ciutadans/es independentment de la seva situació econòmica.

A més de l'exposat anteriorment, l’anomenat 'esforç nacional' al que ens convida el Govern és suportat només pels treballadors i treballadores, mentre a les classes privilegiades, que també formen part d'aquest país, no se'ls exigeix cap sacrifici: ni recuperació de l'impost del patrimoni, ni major pressió fiscal, etc.

Finalment, no hi ha mesures contra el frau fiscal, tampoc per a la reforma del sistema financer ni contra l'economia deslocalitzada als paradisos fiscals; no hi ha mesures per estimular l'economia. És a dir, s'ha optat per les clàssiques mesures de la política econòmica de dretes, imposada per la majoria conservadora a Europa, per fer front a una crisi generada per la greu des-regulació del sistema financer, pel sotmetiment de l'economia productiva a l'economia financera.

Davant d'aquestes mesures, cal reclamar una nova política econòmica social. Una major pressió  fiscal a les grans fortunes, una important reforma dels sistema financer, una actuació decidida contra el frau fiscal i contra els paradisos fiscals, etc. Aquestes mesures no tenen el sentit que pretén el Govern espanyol, representen una clara decisió per part del Govern: fer pagar la crisi als treballadors i treballadores, els pensionistes i les persones en situacions precàries.