A les darreres eleccions autonòmiques les formacions polítiques representatives del nacionalisme d’esquerres, de l’esquerra transformadora i del ecologisme polític, varen tenir majoritàriament el coratge, l’amplitud de mires i la intel•ligència de constituir coalicions electorals a Mallorca i Eivissa.
Avui ningú dubta que si el PP va perdre la majoria absoluta molt té a veure Eivissa pel Canvi i el Bloc per Mallorca. Però a més d’això, algú pensa que sense aquestes coalicions les formacions polítiques que les composen tindrien set diputats al Parlament i participarien al govern de la majoria d’institucions de les nostres Illes?
Sorprenentment i des del principi de la legislatura envers de que l’esquerra alternativa, verda i nacionalista valorés la nova situació de “quasi un miracle” varen començar els dubtes, el retrets, les incomprensions...
Des d’Esquerra Unida es dedicava molt més temps a discutir dels emperons, les contradiccions i fins i tot les topades, a vegades provocades per nosaltres mateixos, que a debatre com consolidar i impulsar aquesta política d’aliances que per cert ja la predicàvem fa molts d’anys i ara la veiem per fi convertida en realitat.
Els dubtes i les contradiccions han estat habituals aquests tres anys i cal reconèixer que alguns fets no han ajudat gens ni mica. La presentació d’Unitat a les eleccions generals, la ruptura d’Alternativa entre EU i els Verds així com la no presentació conjunta d’aquestes dues formacions a les eleccions europees, per primer cop en molt de temps, especialment greu si se té en compte que a la candidatura figurava en segon lloc, l’actual Eurodiputat d’Iniciativa per Catalunya Verds, el vet d’ERC al PSM per participar a la mateixa candidatura a les eleccions europees i la sortida d’ERC de les institucions sense ni tant sols consultar-lo amb el socis del BLOC. Algú pensava que tots aquests fets no tindrien conseqüències?
La política d’aliances cal tractar-la amb molt de tacte, no pot suportar tots aquests sotracs. Totes les topades, acabin bé o malament, tenen efectes col•laterals no ens enganem.
A Eivissa les coses han anat pitjor. Les confrontacions han estat constants i darrerament ERC ha impulsat la creació d’una nova formació, Gent per Eivissa, que a la pràctica suposa la ruptura d’Eivissa pel Canvi si no hi ha qualque miracle d’última hora.
Fins aquí les posicions partidistes, les sensacions, els sentiments, les preferències...però si girem full ens trobem amb un balanç altament positiu de la gestió i la tasca institucional del BLOC. D’un paper exemplar i actiu del BLOC tant amb la negociació inicial del Pacte de Govern com en la solució de les crisis patides per aquest pacte. I la cohesió i coordinació del BLOC tant al Parlament, com al Govern i al Consell de Mallorca han sigut uns dels exemples més positius, mentre que als municipis han estat més desiguals.
És evident que els distints components del BLOC tenen cultures polítiques diferents, sensacions i sentiments diferents i fins i tot prioritats ideològiques distintes, però per contra ens uneix una mateixa proposta política. Seria un exercici altament complicat cercar diferencies programàtiques i polítiques entre les forces que composen el BLOC.
Des d’Esquerra XXI seguim estant convençuts que lo millor pel País és la construcció d’una aliança estable entre l’esquerra alternativa, l’ecologisme polític i el nacionalisme d’esquerres a les tres Illes i a nivell interinsular.
Es pot discutir les formes, les maneres, el pes de cada un dins l’aliança...però no hi ha cap dubte que l’existència d’aquest projecte polític és una condició “sine qua non” perquè les institucions el 2011 no passin a la dreta. I a més a més és la millor forma perquè l’esquerra sobirana de les nostres Illes tingui veu, vot i pes en el futur de la nostra societat.
Esquerra XXI està involucrada a fons, com no pot ésser d’una altra manera, en el procés constituent que ha engegat EUIB. Apostam decididament perquè aquest procés, que ja ha sumat moltes persones i segueix interessant a moltes altres, pugui concloure amb l’Assemblea que es preveu a finals d’abril amb el naixement d’una formació política sobirana que representi millor l’esquerra alternativa i verda de les nostres Illes.
Però això no ens impedeix veure amb claredat que la consecució d’una aliança estable entre l’esquerra alternativa, l’ecologisme polític i el nacionalisme d’esquerres és la nostra prioritat política pels propers mesos.
Avui ningú dubta que si el PP va perdre la majoria absoluta molt té a veure Eivissa pel Canvi i el Bloc per Mallorca. Però a més d’això, algú pensa que sense aquestes coalicions les formacions polítiques que les composen tindrien set diputats al Parlament i participarien al govern de la majoria d’institucions de les nostres Illes?
Sorprenentment i des del principi de la legislatura envers de que l’esquerra alternativa, verda i nacionalista valorés la nova situació de “quasi un miracle” varen començar els dubtes, el retrets, les incomprensions...
Des d’Esquerra Unida es dedicava molt més temps a discutir dels emperons, les contradiccions i fins i tot les topades, a vegades provocades per nosaltres mateixos, que a debatre com consolidar i impulsar aquesta política d’aliances que per cert ja la predicàvem fa molts d’anys i ara la veiem per fi convertida en realitat.
Els dubtes i les contradiccions han estat habituals aquests tres anys i cal reconèixer que alguns fets no han ajudat gens ni mica. La presentació d’Unitat a les eleccions generals, la ruptura d’Alternativa entre EU i els Verds així com la no presentació conjunta d’aquestes dues formacions a les eleccions europees, per primer cop en molt de temps, especialment greu si se té en compte que a la candidatura figurava en segon lloc, l’actual Eurodiputat d’Iniciativa per Catalunya Verds, el vet d’ERC al PSM per participar a la mateixa candidatura a les eleccions europees i la sortida d’ERC de les institucions sense ni tant sols consultar-lo amb el socis del BLOC. Algú pensava que tots aquests fets no tindrien conseqüències?
La política d’aliances cal tractar-la amb molt de tacte, no pot suportar tots aquests sotracs. Totes les topades, acabin bé o malament, tenen efectes col•laterals no ens enganem.
A Eivissa les coses han anat pitjor. Les confrontacions han estat constants i darrerament ERC ha impulsat la creació d’una nova formació, Gent per Eivissa, que a la pràctica suposa la ruptura d’Eivissa pel Canvi si no hi ha qualque miracle d’última hora.
Fins aquí les posicions partidistes, les sensacions, els sentiments, les preferències...però si girem full ens trobem amb un balanç altament positiu de la gestió i la tasca institucional del BLOC. D’un paper exemplar i actiu del BLOC tant amb la negociació inicial del Pacte de Govern com en la solució de les crisis patides per aquest pacte. I la cohesió i coordinació del BLOC tant al Parlament, com al Govern i al Consell de Mallorca han sigut uns dels exemples més positius, mentre que als municipis han estat més desiguals.
És evident que els distints components del BLOC tenen cultures polítiques diferents, sensacions i sentiments diferents i fins i tot prioritats ideològiques distintes, però per contra ens uneix una mateixa proposta política. Seria un exercici altament complicat cercar diferencies programàtiques i polítiques entre les forces que composen el BLOC.
Des d’Esquerra XXI seguim estant convençuts que lo millor pel País és la construcció d’una aliança estable entre l’esquerra alternativa, l’ecologisme polític i el nacionalisme d’esquerres a les tres Illes i a nivell interinsular.
Es pot discutir les formes, les maneres, el pes de cada un dins l’aliança...però no hi ha cap dubte que l’existència d’aquest projecte polític és una condició “sine qua non” perquè les institucions el 2011 no passin a la dreta. I a més a més és la millor forma perquè l’esquerra sobirana de les nostres Illes tingui veu, vot i pes en el futur de la nostra societat.
Esquerra XXI està involucrada a fons, com no pot ésser d’una altra manera, en el procés constituent que ha engegat EUIB. Apostam decididament perquè aquest procés, que ja ha sumat moltes persones i segueix interessant a moltes altres, pugui concloure amb l’Assemblea que es preveu a finals d’abril amb el naixement d’una formació política sobirana que representi millor l’esquerra alternativa i verda de les nostres Illes.
Però això no ens impedeix veure amb claredat que la consecució d’una aliança estable entre l’esquerra alternativa, l’ecologisme polític i el nacionalisme d’esquerres és la nostra prioritat política pels propers mesos.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada