Tant l'Enciclopèdia Catalana com el Diccionari de la Llengua Catalana, utilitzen tres definicions de la paraula "trànsfuga", la segona és l'aplicada als polítics i la seva completa redacció és la següent: "Persona que abandona el seu partit i es passa al partit contrari." Aquest significat es confirma amb la tercera definició: "Soldat que en temps de guerra deserta del seu camp per incorporar-se al camp contrari."
Pel que fa a tots els homes i dones que hem creat Esquerra XXI, molts hem sortit d'Esquerra Unida (EU); alguns, encara pertanyen a aquesta formació i altres mai han format part d'EU. En qualsevol cas, els que hem estat a EU fins fa molt poc no podem ser considerats trànsfugues per diverses qüestions:
1r. perquè Esquerra Unida es vol transformat en Esquerra Alternativa i Verda, no abandonam un partit sinó que durant un procès constituien no ens incorporam a un "nou subjecte polític" que sembla que tindrà com a nom l'abans assenyalat. De fet EU s'ha dividit en dues parts, no hi ha un abandonament de persones individualment.
2n. perquè Esquerra XXI no és cap "partit contrari" ni en la seva política a curt termini ni en el plantejament estratègic, tal com qualsevol persona pot comprovar en el manifest que donà origen a la nostra formació; de fet la parlamentària, Fina Santiago que no continua amb EU, sí que continua amb el Grup Parlamentari del Bloc com al principi de legislatura.
3r. perquè la negociació del Govern es va realizar com a Bloc. Un vegada que es coneixien les responsabilitats que assumiria el Bloc la posterior negociació amb el PSM no es va fer com EU sinó com Alternativa. Per tant EU no té legitimitat per demanar la dimissió de cap del seus càrrecs, en el cas que ho volgués fer, s'hauria de demanar com a BLOC. Si qualcú sol·licita dimissions no ho pot fer unilateralment sinó que s'hauria de plantejar una renegociació dins la coalició electoral del BLOC, posant noms damunt la taula, (amb aquest sentit cal recordar que actualment en Pere Sampol continua essent senador perquè no hi va haver acord entre EU i els Verds en relació a la candidata que els Verds proposaven).
Pel que fa a tots els homes i dones que hem creat Esquerra XXI, molts hem sortit d'Esquerra Unida (EU); alguns, encara pertanyen a aquesta formació i altres mai han format part d'EU. En qualsevol cas, els que hem estat a EU fins fa molt poc no podem ser considerats trànsfugues per diverses qüestions:
1r. perquè Esquerra Unida es vol transformat en Esquerra Alternativa i Verda, no abandonam un partit sinó que durant un procès constituien no ens incorporam a un "nou subjecte polític" que sembla que tindrà com a nom l'abans assenyalat. De fet EU s'ha dividit en dues parts, no hi ha un abandonament de persones individualment.
2n. perquè Esquerra XXI no és cap "partit contrari" ni en la seva política a curt termini ni en el plantejament estratègic, tal com qualsevol persona pot comprovar en el manifest que donà origen a la nostra formació; de fet la parlamentària, Fina Santiago que no continua amb EU, sí que continua amb el Grup Parlamentari del Bloc com al principi de legislatura.
3r. perquè la negociació del Govern es va realizar com a Bloc. Un vegada que es coneixien les responsabilitats que assumiria el Bloc la posterior negociació amb el PSM no es va fer com EU sinó com Alternativa. Per tant EU no té legitimitat per demanar la dimissió de cap del seus càrrecs, en el cas que ho volgués fer, s'hauria de demanar com a BLOC. Si qualcú sol·licita dimissions no ho pot fer unilateralment sinó que s'hauria de plantejar una renegociació dins la coalició electoral del BLOC, posant noms damunt la taula, (amb aquest sentit cal recordar que actualment en Pere Sampol continua essent senador perquè no hi va haver acord entre EU i els Verds en relació a la candidata que els Verds proposaven).
4r. perquè l'objecte de la nostra feina és aprofundir, de forma coherent, amb el plantejament del procés constituient iniciat a EU fa ara un any; l'incompliment de part d'aquest plantejament inicial ha motivat l'abandonament de companys i companyes que lideravem aquest procés, en el qual creiem i a partir del qual convidàrem a moltes persones a participar.
No volem convertir un debat sobre els termes en un problema, però a vegades amb les paraules es fa mal, a les organitzacions i als projectes polítics. El futur del Bloc, és a dir, el futur d'una nova majoria d'esquerres a les Illes Balears, passa per la possibilitat de fer fort aquest projecte sobirà a les Illes d'unitat de l'esquerra. A vegades cal prendre distància per saber què ens uneix i què ens diferencia, però no es pot convertir interessadament un debat en un combat entre les forces d'esquerres.
No volem convertir un debat sobre els termes en un problema, però a vegades amb les paraules es fa mal, a les organitzacions i als projectes polítics. El futur del Bloc, és a dir, el futur d'una nova majoria d'esquerres a les Illes Balears, passa per la possibilitat de fer fort aquest projecte sobirà a les Illes d'unitat de l'esquerra. A vegades cal prendre distància per saber què ens uneix i què ens diferencia, però no es pot convertir interessadament un debat en un combat entre les forces d'esquerres.
Enciclepèdia Catalana: "trànsfuga: Persona elegida en les llistes d'un partit que no abandona el càrrec després de separar-se del partit que el presentà com a candidat".
ResponEliminaJosefina Santiago va ser candidata quarta al Parlament de les Illes, perquè així ho varen decidir els afiliats i afiliades d'EU. Perquè així ho decidiren els òrgans de direcció d'Esquerra Unida.
Josefina Santiago, igual que la resta de càrrecs que suposen la "quota" d'Esquerra Unida, els ha posat Esquerra Unida. Nigú li va dir al PSM a qui havien de posar de conseller de mobilitat (només faltaria!), i ningú fa decidir a qui posavem nosaltres a les nostres conselleries, direccions generals, etc. Ho va decidir EU.
Per tant senyors, és ben fàcil d'entendre, el que seria honest seria que tornàssiu els càrrecs al partit al qual pertènyen, no sé si legítimament, però segur que moralment i políticament sí.
Però bé, ja em fa gràcia que faceu aquests artícles intentant negar lo evident.