No és només una qüestió moral o jurídica. Es tracta d’una qüestió clarament política. Els ciutadans no poden confiar la gestió del doblers públics i la presa de decisions que afecten tothom, a organitzacions polítiques que no han sabut controlar el seus membres. No han estat un cas o dos, s’ha produït un allau de casos de corrupció sense precedent a la història de les Illes Balears, concentrats massivament a dos partits.
Tal vegada no es pot parla de partits polítics corruptes, és cert que a tots els partits hi participen persones honestes. Però la pregunta que s’ha de fer és perquè les persones que estan disposades a ser corruptes s’afilien a determinats partits? Quin missatge reben d’aquests partits que resulti atractiu a les persones disposades a prevaricar, a manejar inadequadament fons públics, a demanar comissions, a pagar contractes que no es compleixen, a carregar en el pressupostos públics factures falses o factures privades. Una primera, i segurament més afectiva, acció per lluitar contra la corrupció seria que els partits polítics que han estat incapaços de controlar el seus representants fossin fortament castigats a les urnes. Que els ciutadans i ciutadanes advertissin clarament a tots els partits polítics que aquestes pràctiques són intolerables independentment de la ideologia que pugui tenir cada un dels ciutadans. Per a les properes eleccions els ciutadans haurien d’exigir als partits polítics un codi ètic públic de bona gestió, de bon govern: quin tipus de control exerceixen sobre el seus càrrecs, en quina situació han de dimitir o ser cessats, en quines situació es comprometen a què els seus càrrecs electes deixen el càrrec ...
Una altra mesura interessant seria conèixer quines són les fissures que permeten la corrupció en les institucions, detectar i en conseqüència canviar. A la nostra comunitat autònoma hi ha un grapat de coincidències. Se solen realitzar des de consorcis i empreses públiques, que tenen manco control que les direccions generals. Per tant sembla oportú una reducció d’aquest tipus d’entitats i a la vegada modificar les lleis que obliguin a un major control, supervisió i fiscalització per part de l’aparell administratiu. Sense que això suposi en cap cas un alentiment en la gestió pública, s’ha de ser garantista però també eficient.
També a la nostra comunitat autònoma se sol centrar la corrupció en dues àrees. Una en matèria urbanística i l’altra en la contractació d’obra pública. S’han de revisar les facultats de què disposen les administracions per definir canvis d’usos de sòl, evitar l’apropiació privada de les plusvàlues generades per l’acció urbanística, molts superior a la que genera normalment l’activitat industrial... . En matèria de contractació pública, hi ha també mecanismes que han de ser supervisats, ja que en mans d’administradors indecents poden resultar molt temptadors (accés a informació privilegiada, ofertes a la baixa clarament injustificades, limitacions de concurrències, procediments d’urgència...)
També s’ha de tenir en compte que hi ha hagut empreses que han participat d’aquest entramat de corrupció. S’ha de garantir que les empreses que hagin participat de processos de corrupció no puguin ser contractades per l’administració pública durant un temps determinat. Afavorint les empreses que compleixen amb la normativa vigent fent més competitiva l’economia i generant riquesa. Les empreses que hagin participat de processos de corrupció no poden gaudir de la confiança de les institucions públiques que representen a tota la ciutadania.
També cal apostar per l’enduriment de les mesures penals i civils contra els corruptes. Segurament l’augment de les penes contra la corrupció seria un dels augments que generin més consens entre la ciutadania.
Esquerre XXI participa de la indignació de molts de ciutadans i ciutadanes davant de la corrupció. Però aquest sentiment no pot portar a un allunyament de la política, el “tots són iguals” no s’ha d’imposar. Contra la corrupció més democràcia i mes participació ciutadana, com diu el lema de les darreres mobilitzacions ciutadanes. La despolitització i l’absentisme electoral i polític de la ciutadania faciliten la manipulació i l’aprofitament de personatges tèrbols que a partir del populisme i de l’exabrupte acaben apoderant-se del poder.
És el moment de les propostes politiques com hem fet a aquest article, dels moviments populars contra la corrupció, generant una opinió pública de TOLERÀNCIA ZERO CONTRA LA CORRUPCIÓ.
